Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LXXXI)

La drapaire, antiga comadrona, recorda...

81

El carro vell de la drapaire, que era
una comare que en un altre poble
ostentaria el deganat, amb tota
la dignitat atribuïda al càrrec,

creuava el poble, cruixidor i sempre
sense greix a les rodes, baratant
pells de conill per plats o per pitxers;
i la drapaire, o la comare, amarga,

silenciosa, al fons del carro, trista,
considerava les discutidores
veïnes, i aquells dies, més bé grecs,

que els ficava les mans a l’entrecuix
i, tirant a bon braç, els treia sempre,
entre el pixum, la sang i els pèls, un fill.

81

El carro viejo de la trapera, que era
una comadre que en otro pueblo
ostentaría el decanato, con toda
la dignidad atribuída al cargo,

cruzaba el pueblo, chirriante y siempre
sin grasa en las ruedas, trocando
pieles de conejo por platos o jarrones;
y la trapera, o la comadre, amarga,

silenciosa, en el fondo del carro, triste,
rememoraba las discutidoras
vecinas, y aquellos tiempos, más bien griegos,

cuando les ponía las manos en la entrepierna
y, estirando con fuerza, les sacaba siempre,
entre orines, sangre y pelos, un hijo.