Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LXXXIII)

Aquest estampa m'ha tornat a la memòria l'escena bíblica de Susanna i els vells...

83

Set homes vells, els set prestigiosos
i ben mirats a la població,
els set raonen a l’hortet de baix,
xuclen els caragols, beuen el vi.

Després se’n van tranquil·lament els set,
prenen café al café, ritualment,
l’espés café amb les gotes del conyac,
i els set se’n van, misteriosos, pels

carrers nocturns, sense parlar els set,
fins que els atura un rajolí de llum,
la breu escletxa il·luminada d’una

finestra. Els set, de sobte, assetgen, trèmuls,
amuntegant-se, el dolç interior,
allò dit conjugals intimitats.

83

Siete hombres viejos, los siete prestigiosos
y bien considerados en la población,
los siete charlan en la huerta de abajo,
comen los caracoles, beben el vino.

Luego se van tranquilamente los siete,
toman café en el café, ritualmente,
el espeso café con las gotas de coñac
y los siete se van, misteriosos, por las

calles nocturnas, en silencio los siete,
hasta que los detiene un rayo de luz,
la breve rendija iluminada de una

ventana. Los siete, de repente, espían, trémulos,
amontonándose, el dulce interior,
aquello que llamamos intimidades conyugales.