Avui han coincidit en la mort dos grans escriptors, humanistes, humans.
Primer he sabut de la mort de Francisco Ayala, a qui vaig conéixer (els seus llibres, clar) el 69, a Badajoz, gràcies al bibliotecari de la Universitat (en aquells dies encara unes facultats dependents de Sevilla) amb qui havia fet una certa amistat. Cent tres anys viscuts fins a l'últim dia, amb plena lucidesa.
Més tard, aquesta vesprada, el correu de Le Monde, em porta la mort als seus cent anys i escaig de Claude Levi-Strauss, a qui vaig conéixer un any o dos més tard, ja a la Universitat de València, a través del seu magnífic assaig (que es llig com una novel·la) "Tristos tròpics"
Descansin en pau.
Primer he sabut de la mort de Francisco Ayala, a qui vaig conéixer (els seus llibres, clar) el 69, a Badajoz, gràcies al bibliotecari de la Universitat (en aquells dies encara unes facultats dependents de Sevilla) amb qui havia fet una certa amistat. Cent tres anys viscuts fins a l'últim dia, amb plena lucidesa.
Més tard, aquesta vesprada, el correu de Le Monde, em porta la mort als seus cent anys i escaig de Claude Levi-Strauss, a qui vaig conéixer un any o dos més tard, ja a la Universitat de València, a través del seu magnífic assaig (que es llig com una novel·la) "Tristos tròpics"
Descansin en pau.
2 comentaris:
Els escriptors, mai no moren, ens deixen el seu legat als llibres.
Dos grandes personas a las que agradecer su legado literario. Conozco algunas obras de Francisco Ayala y algun trabajo de Levi- Strauss. Procuraré leer "Tristes trópicos". Gracias Julio.
Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada