Aquesta vegada el Tribunal Suprem (TS) no s'ha encantat en decidir, i en només set mesos, ha sentenciat que els arguments adduïts pel Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) per evitar acomplir la seva (del TS) ordre anterior, sobre l'enderrocament de la intervenció rehabilitadora/reformadora/restauradora dels arquitectes Grassi i Portaceli, tenien, si més no, sentit.
Recordem el cas fent una mica d'història.
A Sagunt, a mitjan segle I de la nostra era, els romans hi construïren un gran, enorme teatre.
Amb el transcurs dels segles, la gent del poble, com ha passat a tantes parts, a poc a poc, anà enduent-se i utilitzant les pedres d'aquest teatre, cada cop més enrunat.
En un moment donat s'intentaren algunes restauracions, diem-ne romànticament hollywoodianes, d'aquelles que la gent espera, però que de rigor històric no en tenen ni un gra.
Estant el PSPV-PSOE al govern del País Valencià, s'autoritzà en 1991 una última intervenció, possiblement més rehabilitadora que restauradora, però, això sí, amb un rigor històric exquisit.
Recordem el cas fent una mica d'història.
A Sagunt, a mitjan segle I de la nostra era, els romans hi construïren un gran, enorme teatre.
Amb el transcurs dels segles, la gent del poble, com ha passat a tantes parts, a poc a poc, anà enduent-se i utilitzant les pedres d'aquest teatre, cada cop més enrunat.
En un moment donat s'intentaren algunes restauracions, diem-ne romànticament hollywoodianes, d'aquelles que la gent espera, però que de rigor històric no en tenen ni un gra.
Estant el PSPV-PSOE al govern del País Valencià, s'autoritzà en 1991 una última intervenció, possiblement més rehabilitadora que restauradora, però, això sí, amb un rigor històric exquisit.
El Pp, en aquells moments a l'oposició, comandat per l'Edu Zaplana de trista memòria, feu bandera contra aquesta restauració i contra el socialistes, igual com s'oposava a mort a la Ciutat de les Arts i de les Ciències, o a tantes altres accions mampreses pels socialistes, i interposà recurs contenciós administratiu contra la decisió presa per la Conselleria de Cultura.
I el TSJV li donà la raó, i ordenà la paralització de les obres. En defensa del TSJV (in sense que servesca de precedent) diré que, en aquell moment, les obres mampreses de reconstrucció no tenien cobertura legal.
I aquí començà el ball de recursos instats pel Consell (mentre fou socialista, clar) i per l'Ajuntament de Sagunt.
Una volta arribats al poder els del Pp se n'oblidaren del tema. Ja els hi anava bé no fer enrenou amb un teatre que havia començat a donar-li rendiment turístic al poble de Sagunt.
Se n'oblidaren tots, però?
No.
L'advocat Juan Marco Molines, a qui Zaplana havia encarregat el cas, havia estat abandonat pel cartagener i, despitat, continuà la guerra judicial en solitari.
Fins que guanyà, i el gener del 2008 el TS sentencià i ordenà la demolició en un termini de divuit mesos, fins deixar el Teatre en la situació anterior.
I quan semblava ja tot dat i beneït, sense possibilitat de recurs, en maig del 2008, el Consell (aquesta vegada en mans Ppopulars) li demana al TSJV la "inexecució" de la sentència del TS. I el TSJV, en abril del 2009, va i ho concedeix.
Motiu?
Una al·legació molt simple i ben trobada.
Amb les lleis actuals, la intervenció de Grassi i Portacelli és absolutament legal. Per tant, immediatament executada la sentència de demolició, hom podria començar a reproduir-la exactament pedra per pedra, i ara seria legal. Feina del matalasser (fer i desfer) com diuen al meu poble. Aleshores, per què no ens estalviàvem feina i diners?
(D'açò se n'ha dit: "Impossibilitat legal d'execució de la demolició")
I ara, el TS, davant l'immediat recurs de l'incombustible senyor Marco Moliner, li ha donat la raó al TSJV.
Malgrat que, previssiblement, el senyor Marco Moliner recorrerà, sembla que aquesta volta ja no hi haurà marxa enrere, i que podrem seguir gaudint d'una rehabilitació/reforma/restauració exemplar segons les veus autoritzades de molts arquitectes europeus.
Que així siga, i nosaltres que ho veiem.
La notícia al Levante
La notícia a l'Avui
La notícia a El País
Algunes fotos de desembre 2008
1 comentari:
Havia llegir algun article teu sobre el tema. Estic content de que tot s'arregli. Malgrat que les medalles, se'ls posaran els de sempre.
Publica un comentari a l'entrada