Cançó de bressol per un albat. In memoriam Raian, fill de Dalilah

D'acord, d'acord, els accidents passen.

Sobretot quan, com acabe de escoltar, vuit de cada setze (el 50%) treballadors d'Urgències, són eventuals.

Caldrà exigir responsabilitats.

Evidentment a la persona que no ha estat capaç de recordar que hom no pot injectar llet en vena.

A la persona que no ha estat capaç de llegir els prospectes, abans de matar el pobre fill de Dalilah Mimouni, aquest menut setmesí, ja orfe de mare a causa d'una altra sèrie de negligències a les que desgraciadament la sanitat pública ens té acostumats.

Però també als responsables de la situació que empitjora per moments.

Però avui, m'agradaria creure que hi ha alguna cosa més que aquest món, que la mort és només una porta a una altra vida i que sa mare, des del cel de les mares, estava esperant-lo per cantar-li una nana.

Avui només tinc ganes de dedicar-li aquesta nana, aquesta cançó de bressol.

Tu, Raian, ja no seràs mai, ja no podràs ser, més que un adolorit malson per ton pare, i un fugaç record per nosaltres.

Tu, Raian, l'albat, l'àngel.

UNA VACA AMB UN VEDELLET ALS BRAÇOS

Pere Quart-Raimon

Non non,
vine, son!
Dorm, petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per a la mort!
Seràs brau
o de pau?
Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.
Non non,
vine, son!

UNA VACA CON UN TERNERETE EN BRAZOS

Non, non,
ven sueño.
Duerme, pequeño, tu madre te acuna,
tienes que crecer muy deprisa,
hazte fuerte
para la muerte,
¿seràs bravo
o pacífico?
¿seràs carne de matadero
o mártir nacional?
¡Qué más da!
para un buey
todo sirve.
Ahora sueña ternerete.
Non, non,
ven sueño.