Avui al dematí, el meu quiosquer m'ha entregat la calculadora que oferia El País, per un euro i cinc cupons o, el que ve a ser el mateix, cinc diaris comprats.
Com que, malgrat totes les punyetes que últimament ens està fent als seus fidels lectors, el compre cada dia, em faig el compte que aquesta calculadora científica m'ha costat l'irrisori preu d'un euro.
I he recordat.
He recordat els temps d'Universitat, amb les Standard Mathematical Tables, llibrot d'un pes considerable, que em va costar en una llibreria de vell la broma (parle de principis del 70) de cinc-centes pessetes (nou en valia més de vuit-centes).
I de la meua regla de càlcul Faber-Castell que junt amb les Standard em van acompanyar a tants examens.
I, com no?, de la meua (això ja va ser l'últim any) HP-25c, que em va costar prop de 24.000 pessetones de l'època, però que admetia una programació de 49 passos, i que tenia una lògica d'accès meravellosa, la RPN, que et permetia, a diferència de les TI, pràcticament no utilitzar parèntesis. Molt temps vaig estar dubtant entre la TI-21 y la HP-25c, i al remat, em vaig decidir per la millor.
Més tard aparegué Casio i les seues calculadores baratetes, els Pc, els portàtils etc. i Texas Instrument s'ha dedicat a altres coses, i Hewlett-Packard és coneguda majoritàriament per les seues impressores, i...
I jo, de vegades, enyore encara la meua faber-castell i les standard, i la meua HP amb la refotuda entrada de dades RPN, tan senzilla i tan antinatural, (o fóra millor dir tan complexa i tan natural?) alhora.
Com que, malgrat totes les punyetes que últimament ens està fent als seus fidels lectors, el compre cada dia, em faig el compte que aquesta calculadora científica m'ha costat l'irrisori preu d'un euro.
I he recordat.
He recordat els temps d'Universitat, amb les Standard Mathematical Tables, llibrot d'un pes considerable, que em va costar en una llibreria de vell la broma (parle de principis del 70) de cinc-centes pessetes (nou en valia més de vuit-centes).
I de la meua regla de càlcul Faber-Castell que junt amb les Standard em van acompanyar a tants examens.
I, com no?, de la meua (això ja va ser l'últim any) HP-25c, que em va costar prop de 24.000 pessetones de l'època, però que admetia una programació de 49 passos, i que tenia una lògica d'accès meravellosa, la RPN, que et permetia, a diferència de les TI, pràcticament no utilitzar parèntesis. Molt temps vaig estar dubtant entre la TI-21 y la HP-25c, i al remat, em vaig decidir per la millor.
Més tard aparegué Casio i les seues calculadores baratetes, els Pc, els portàtils etc. i Texas Instrument s'ha dedicat a altres coses, i Hewlett-Packard és coneguda majoritàriament per les seues impressores, i...
I jo, de vegades, enyore encara la meua faber-castell i les standard, i la meua HP amb la refotuda entrada de dades RPN, tan senzilla i tan antinatural, (o fóra millor dir tan complexa i tan natural?) alhora.
I és que l'edat no perdona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada