Així que avui els hi dedicaré aquesta cançó de l'Ovidi Montllor.
Per tots vostès, senyors amos, dels vostres més humils esclaus.
SI SENYOR
Sí senyor!
Que sí, senyor!
Sí senyor!
Té la raó, senyor!
Sí senyor!
Digui’m, senyor!
Ben cert, senyor!
Tot un senyor!
Sí senyor!
Vostè, senyor!
Molt bé, senyor!
Quin senyor!
Mane’m, senyor!
Ja ho sap, senyor!
A disposar, senyor!
Sí senyor!
Sí senyor!
Re-sí senyor!
Recontra-sí senyor!
Senyor!
No es preocupe el senyor!
Vostè és un senyor!
No em fa mal el senyor!
Endavant, senyor!
Visca el senyor!
Vostè és l’amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Sí senyor!
Que sí, senyor!
Sí senyor!
Té la raó senyor!
Sí senyor!
Digui’m, senyor!
Ben cert, senyor!
Tot un senyor!
Sí senyor!
Vosté, senyor!
Molt bé, senyor!
Quin senyor!
Mane’m senyor!
Ja ho sap senyor!
A disposar, senyor!
Si senyor!
Si senyor!
Re-si senyor!
Recontra-si senyor!
Senyor!
No es preocupe el senyor!
Vostè es un senyor !
No em fa mal el senyor!
Endavant senyor!
Visca el senyor!
Vostè es l’amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Està content el senyor?
Puc marxar ja, senyor?
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!
3 comentaris:
Si senyor!
Un abrazo, amigo, y gracias por la cacofonía musical.
Paz y libertad de expresión.
Daniel.
Por lo que veo, los responsables de "La Comunidad" de El País, no han cambiado.
Un abrazo
No puede escuychar esta, algo no va bien...Pero yo no agacho la cabeza!!!!!!!!!.
BESINES
Publica un comentari a l'entrada