L'amic Manolo m'ha fet un regal preciós, la cançó Res no és mesquí, de Salvat Papasseit, en la versió de Joan Manuel Serrat, i cantada no sé exactament per quina xica.
Vull tornar-li el regal, amb la versió d'Ovidi Montllor, qui, si com a cantant era bo, com a rapsoda era molt millor.
RES NO ÉS MESQUÍ
Res no és mesquí
ni cap hora és isarda
ni és fosca l'aventura de la nit
i la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí
i tot ric com el vi i la galta colrada
i l'onada del mar sempre riu
Primavera d'hivern, primavera d'estiu
i tot és primavera:
i tota fulla verda, eternament.
Res no és mesquí
perquè els dies no passen
i no arriba la mort, ni si l'heu demanada
i si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí
perquè la cançó canta en cada bri de cosa
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
NADA ES MEZQUINO
Nada es mezquino
ni hora alguna es agreste
ni oscura es la ventura de la noche.
Y claro es el rocío
cuando amanece el sol y se aoja
y tiene deseos del baño:
que se deslumbra el lecho de toda cosa creada.
Nada es mezquino
y todo rico como el vino y la roja mejilla
Y la ola del mar siempre ríe
Primavera de invierno, primavera de estío
Y todo es primavera:
y las hojas eternamente verdes.
Nada es mezquino,
pues no pasan los días
y no llega la muerte ni aunque la hayáis llamado
Y si la habéis llamado os disimula un hoyo
porque para renacer necesitáis morir.
Y nunca somos llanto,
sino fina sonrisa
que se dispersa como gajos de naranja.
Nada es mezquino
pues canta la canción de cualquier cosa
-Hoy mañana y ayer
las rosas se deshojarán
y la virgen más joven, tendrá leche en los senos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada