Avui, cata ha proposat com a tema de la setmana "les flors". De manera que entre les innumerables cançons que en el títol o en el text contenen aquesta paraula bé genèrica, bé particularitzada: lliris, roses, azutzenes, etc. he elegit aquesta de Pau Riba: La flor del taronger, continguda al disc Licors, editat l'any 77.
LA FLOR DEL TARONGER
Pau Riba
Vaig ser indigne del teu somni,
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.
Ara em fan mal les teus llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.
Jo no vull fer-te oblidar
ni vull fer-me perdonar
només vull que quedi tot
on el temps ho va deixar
No sé si fou necessari
odiar per estimar
ni sé si fou imprescindible
destruir per construir
però el destí és inexorable
i el que has fet no es pot desfer
l'arrepentiment no esborra
els fets gravats en la roda del temps
perquè l'atzar té una llei pròpia
no hi taronja sense flor del taronger,
l'efemèrides del temps exacte
només satisfà el present.
Vaig ser indigne del teu somni
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.
Ara em fan mal les teves llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.
No et demano confiança
i tampoc és fe ni esperança
només vull que ho deixis fer
i el temps ja ho posarà en clar.
LA FLOR DEL NARANJO
Pau Riba
Fui indigno de tu sueño
de tu reino de ilusiones
y como un ciego llevado por el demonio
disfruté con la destrucción
Ahora me duelen tus lágrimas
y me hiere tu dolor
y no puedo huir ni refugiarme
en un muro de contrición
Yo no quiero hacerte olvidar
ni quiero hacerme perdonar
sólo quiero que todo se quede
allá donde el tiempo lo dejó
No sé si fue necesario
odiar para amar
ni sé si fue imprescindible
destruir para construir
Pero el tiempo es inexorable
y lo que has hecho no se puede deshacer
el arrepentimiento no borra
los hechos grabados en la rueda del tiempo
Porque el azar tiene su propia ley
no hay naranjas sin flor del naranjo
la efemérides del tiempo exacto
sólo satisface al presente
Fui indigno de tu sueño
de tu reino de ilusiones
y como un ciego llevado por el demonio
disfruté con la destrucción
Ahora me duelen tus lágrimas
y me hiere tu dolor
y no puedo huir ni refugiarme
en un muro de contrición
No te pido confianza
y tampoco es fe ni esperanza
solo quiero que lo dejes estar
y el tiempo ya lo podrá en claro
Pau Riba
Vaig ser indigne del teu somni,
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.
Ara em fan mal les teus llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.
Jo no vull fer-te oblidar
ni vull fer-me perdonar
només vull que quedi tot
on el temps ho va deixar
No sé si fou necessari
odiar per estimar
ni sé si fou imprescindible
destruir per construir
però el destí és inexorable
i el que has fet no es pot desfer
l'arrepentiment no esborra
els fets gravats en la roda del temps
perquè l'atzar té una llei pròpia
no hi taronja sense flor del taronger,
l'efemèrides del temps exacte
només satisfà el present.
Vaig ser indigne del teu somni
del teu regne d'ilusions
i com un cec dut pel dimoni
vaig fruir la destrucció.
Ara em fan mal les teves llàgrimes
i em fereix el teu dolor
i no puc fugir ni refugiar-me
dins un mur de contrició.
No et demano confiança
i tampoc és fe ni esperança
només vull que ho deixis fer
i el temps ja ho posarà en clar.
LA FLOR DEL NARANJO
Pau Riba
Fui indigno de tu sueño
de tu reino de ilusiones
y como un ciego llevado por el demonio
disfruté con la destrucción
Ahora me duelen tus lágrimas
y me hiere tu dolor
y no puedo huir ni refugiarme
en un muro de contrición
Yo no quiero hacerte olvidar
ni quiero hacerme perdonar
sólo quiero que todo se quede
allá donde el tiempo lo dejó
No sé si fue necesario
odiar para amar
ni sé si fue imprescindible
destruir para construir
Pero el tiempo es inexorable
y lo que has hecho no se puede deshacer
el arrepentimiento no borra
los hechos grabados en la rueda del tiempo
Porque el azar tiene su propia ley
no hay naranjas sin flor del naranjo
la efemérides del tiempo exacto
sólo satisface al presente
Fui indigno de tu sueño
de tu reino de ilusiones
y como un ciego llevado por el demonio
disfruté con la destrucción
Ahora me duelen tus lágrimas
y me hiere tu dolor
y no puedo huir ni refugiarme
en un muro de contrición
No te pido confianza
y tampoco es fe ni esperanza
solo quiero que lo dejes estar
y el tiempo ya lo podrá en claro
Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:
agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
8 comentaris:
Aquesta no la conneixia. Quan he vist que havies triat la flor del taronger, pensava que era la cançó del Serrat. Quan la va cantar al seu darrer espectacle va començar llegint un fragment de "Son de Mar" on l'autor parla de lefecte d'aquesta flor sobre les persones.
"Flor de azahar", perfumada y polida.
Una besada
La mare de Deu, pero que es aquest cançó? Oh!
Cristina, sóc de l'època de Zappa, i companyia, i això es nota en els meus gustos.
Nire, no me negarás que Pau Riba tiene fuerza, eh?
Me gusta esta canción es peculiar, no deja indiferente. Tal vez sean esas guitarras electricas y la voz desgarrada del cantante.
Rosa
Has triat una peça estupenda de Pau Riba... Moltes felicitats. Petons. Cata
Fuerza puede, pero raro raro raro...
Una abraçada.
Soc un mal critic de música, no em facis massa cas, a mi aquesta cançó em sona com una caixa de grills. Ho sento company.
Esta canción é un temazo de Pau. De texto e de música.
Publica un comentari a l'entrada