El club de la cançó. Onda su onda. Paolo Conte

Avui Cristina ens ha proposat com a tema el mar, la mar que diem al poble.

La mar... quin cantant, quin poeta, quin pintor, no li ha dedicat una cançó, un poema, un quadre?

I he estat dubtant si no posar Trenet amb "la mer" que espere que algú pose, i si no ho faré jo. O la magnífica versió que feren Los Canarios amb la veu de Mike Kennedy, o la Prière pour être enterré à la plage de Sète de Georges Brassens.

La mer, la mer, toujours recommencée que deia Paul Verlaine a Les Cimetières marins... o Un pont de mar blava de Lluís Llach, el Mediterraneo de Joan Manel Serrat o potser Veles e Vents d'en Raimon, cançó que inexplicablement arribà (per pocs dies, és clar, però arribà) a número 1 en el hit parade espanyol.

Però avui us vull portar la història d'un naufragi, cantada pel gran Paolo Conte (al piano), acompanyat per un Lucio Dalla genial.

Espere que us agradi

ONDA SU ONDA

Onda Su Onda
Che notta buia che c’è…
povero me, povero me…
Che acqua gelida qua
nessuno più mi salverà…
Son caduto dalla nave, son caduto
mentre a bordo c’era il ballo…

Onda su onda
il mare mi porterà
alla deriva
in balia di una sorte bizzarra e cattiva

onda su onda
mi sto allontanando ormai,
la nave è una lucciola persa nel blu
mai più ritornerò.

Sara, ti sei accorta?
Tu stai danzando insieme a lui
con gli occhi chiusi ti stringi a lui…
Sara, ma non importa!

Stupenda l’isola è…
il clima è dolce intorno a me
ci sono palme e bambù…
è un luogo pieno di virtù…
Steso al sole ad asciugarmi
il corpo e il viso
guardo in faccia il paradiso…

Onda su onda
il mare mi ha portato qui,
ritmi, canzoni, donne di sogno,
banane, lamponi

onda su onda
mi sono ambientato ormai
il naufragio mi ha dato la felicità che tu,
non mi sai dar…

ONA RERE ONA

Ona rere ona
quina nit més fosca...
pobre de mi, pobre de mi...
quina aigua més gèlida
ningú no em podrà salvar...
He caigut de la barca, he caigut
mentre a bord hi havia el ball...

Ona rere ona
la mar em portarà a la deriva
a mercè d'una estranya i mala sort.

Ona rere ona
vaig allunyant-me
i el vaixell és un cuc de llum perdut en el blau
mai no podré tornar.

Sara, te'n recordes?
Estàs ballant amb ell
amb els ulls tancats t'hi apretes...
però ja no importa.

Fantàstica aquesta illa
el clima que m'envolta és suau
hi han palmeres i bambú...
és un lloc meravellós...

Estès a terra per eixugar-me
cos i rostre
contemplo cara a cara el paradís...

Ona rere ona
el mar m'ha portat aquí,
ritme, cançons, dones de somni,
plàtans, gerds,

Ona rere ona,
m'he acostumat,
el naufragi m'ha dut la felicitat que tu,
no em saps donar...

Ona rere ona...


OLA TRAS OLA

Ola tras ola
qué noche más oscura...
pobre de mí, pobre de mí...
qué agua más helada
nadie me podrá salvar...
He caído de la barca, he caído
mientras a bordo había el baile.

Ola tras ola,
el mar me llevará a la deriva
a merced de una extraña y mala suerte

Ola tras ola,
voy alejándome
y el barco es una luciérnaga perdida en el azul,
nunca podré regresar.

¿Sara, te acuerdas?
Tú estás bailando con él
con los ojos cerrados te aprietas a él
pero ya no importa.

Fantástica esta isla
el clima que me rodea es suave
hay palmeras y bambú
es un lugar maravilloso.

Echado en tierra para secarme
el cuerpo y la cara
contemplo cara a cara el paraíso.

Ola tras ola
el mar me ha traído aquí
ritmos, canciones, mujeres de ensueño
plátanos, frambuesas...

Ola tras ola,
ya me he acostumbrado
el naufragio me ha traído la felicidad que tú
no me sabes dar.

Ola tras ola...

Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:

agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice