Avui la proposta d'Estoesplanb ha estat els cabells blancs "las canas". I hom pensa immediatament en vellesa, i si hom té la meua edat, ja propera als seixanta, i a més té els cabells blancs, com ara jo, des de fa més de vint anys, pensa autocomplagudament en saviesa, en tranquilitat, en pau.
Però no sempre és així, i normalment la joventut hi té molt a dir.
Així que deixe aquí Marquise, aquest petit poema de Corneille, versionat per Georges Brassens.
No sé si la darrera estrofa pertany també a Corneille, cosa que indicaria una saludable autocrítica, o és obra de Brassens i la seua fina ironia. En tot cas, aquesta última estrofa és el tancament exacte d'una conversa que em recorda l'himne dels universitaris de tots els temps en la seua versió no falsejada:
"Gaudeamus igitur juvenes dum sumus, post jucundam juventutem, post molestam senectutem, nos habemis humus".
Però no sempre és així, i normalment la joventut hi té molt a dir.
Així que deixe aquí Marquise, aquest petit poema de Corneille, versionat per Georges Brassens.
No sé si la darrera estrofa pertany també a Corneille, cosa que indicaria una saludable autocrítica, o és obra de Brassens i la seua fina ironia. En tot cas, aquesta última estrofa és el tancament exacte d'una conversa que em recorda l'himne dels universitaris de tots els temps en la seua versió no falsejada:
"Gaudeamus igitur juvenes dum sumus, post jucundam juventutem, post molestam senectutem, nos habemis humus".
MARQUISE
Corneille-Brassens
Marquise, si mon visage
A quelques traits un peu vieux,
Souvenez-vous qu'à mon âge
Vous ne vaudrez guères mieux.
[2x]
Le temps aux plus belles choses
Se plaîst à faire un affront
Et saura faner vos roses
Comme il a ridé mon front.
[2x]
Le mesme cours des planètes
Règle nos jours et nos nuits
On m'a vu ce que vous estes;
Vous serez ce que je suis.
[2x]
Peut-être que je serai vieille,
Répond Marquise, cependant
J'ai vingt-six ans, mon vieux Corneille,
Et je t'emmerde en attendant.
MARQUESA
Marquesa, si el meu rostre
té alguns trets una mica vells,
recordeu que a la meva edat
vós no valdreu molt més.
El temps, de les coses més polides,
es complau a fer-ne un afront
i sabrà mustiar les roses
igual que ha arrugat el meu front
El mateix curs dels planetes
regula els nostres dies i nits
Hom m'ha vist com vós hi sou ara
vós sereu com jo ara sóc
Potser sí que envelliré,
respon Marquesa, tanmateix
tinc vint-i-sis anys, mon vell Corneille
i et pots fer fotre mentre esperes
MARQUESA
Marquesa, si mi cara
presenta rasgos envejecidos
acordaos que a mi edad
no valdréis mucho más
El tiempo, a las cosas más bellas,
se complace en fastidiarlas
y sabrá mustiar vuestras rosas
igual que ha arrugado mi frente.
El mismo curso de los planetas
rige nuestros días y nuestras noches
Se me ha visto tal como sois
vós seréis tal como soy
Quizás yo me haga vieja,
responde Marquesa, sin embargo
tengo veintiséis años, mi viejo Corneille
y os envío a la mierda, mientras tanto.
Corneille-Brassens
Marquise, si mon visage
A quelques traits un peu vieux,
Souvenez-vous qu'à mon âge
Vous ne vaudrez guères mieux.
[2x]
Le temps aux plus belles choses
Se plaîst à faire un affront
Et saura faner vos roses
Comme il a ridé mon front.
[2x]
Le mesme cours des planètes
Règle nos jours et nos nuits
On m'a vu ce que vous estes;
Vous serez ce que je suis.
[2x]
Peut-être que je serai vieille,
Répond Marquise, cependant
J'ai vingt-six ans, mon vieux Corneille,
Et je t'emmerde en attendant.
MARQUESA
Marquesa, si el meu rostre
té alguns trets una mica vells,
recordeu que a la meva edat
vós no valdreu molt més.
El temps, de les coses més polides,
es complau a fer-ne un afront
i sabrà mustiar les roses
igual que ha arrugat el meu front
El mateix curs dels planetes
regula els nostres dies i nits
Hom m'ha vist com vós hi sou ara
vós sereu com jo ara sóc
Potser sí que envelliré,
respon Marquesa, tanmateix
tinc vint-i-sis anys, mon vell Corneille
i et pots fer fotre mentre esperes
MARQUESA
Marquesa, si mi cara
presenta rasgos envejecidos
acordaos que a mi edad
no valdréis mucho más
El tiempo, a las cosas más bellas,
se complace en fastidiarlas
y sabrá mustiar vuestras rosas
igual que ha arrugado mi frente.
El mismo curso de los planetas
rige nuestros días y nuestras noches
Se me ha visto tal como sois
vós seréis tal como soy
Quizás yo me haga vieja,
responde Marquesa, sin embargo
tengo veintiséis años, mi viejo Corneille
y os envío a la mierda, mientras tanto.
Trobareu altres cançons sobre aquest tema a:
agueda
cata
conciertoarte
Cristina
Estoesplanb
Gatita
Hurano
Jose Mari
Karmenj
Lita
Mariana
Mayka
Nire
Noah
Nyna
Proparoxitono
Rosa
FJNC
Imerburu
Guille
Iñaki
Erprofe
Sarcaes
Celia
Arice
4 comentaris:
Molt bona i realista!!
És clar que els qui defensem les virtuts de l'experiència som els que ja veim la joventut de bastant lluny.
Que hi hem de fer!!
Un petó !!
Quina bona pensada... Has tret tot el suc a difícil tema d'aquesta setmana. Felicitats. Cata
Aaaaaaaaaaa... George Brassans... :DDD
Me encanta... ;-)
Petonssssssssssss
Me gusta mucho este cantante, además, no conozco demasiado sus canciones, así que, es una pequeña sorpresa.Un saludo, Julio.
Publica un comentari a l'entrada