La samarreta. Dedicat a Oscar, Nekane, Casa, Lola, Mano, Frederic i tants i tants amics d'esquerres

I avui em ve de grat dedicar una cançó als amics d'esquerra, Oscar, Nekane, Casa, Lola, Mano, Frederic, i tants i tants que me'n deixe.



També la podeu sentir a l'arxiu personal Ovidi Montllor, on no només podreu escoltar aquesta cançó sino totes les d'ell. Us ho recomane, no te desperdici.

La samarreta
(Ovidi Montllor)

Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
Una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que em ve de cara
porta el cap topant a terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia:
Jo treballava amb la corbella.
I dins de tots aquells mals,
sé treballar ambdues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer em cridava: progressista!
Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".
Potser un altre en les meves circumstàncies,
ja haguès canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que mai no se'm faça vella.

Traducció:

LA CAMISETA

Yo soy hijo de familia muy humilde,
tan humilde, que de una cortina vieja
una camiseta me hicieron: roja.
Desde entonces, por culpa de esta camiseta
no he podido caminar ya por la derecha
he tenido que ir contra corriente
porque yo no sé qué pasa
que todos los que me vienen de cara
llevan la cabeza como para embestirme.
Desde entonces, por culpa de esta camiseta
no he podido salir a la calle
ni trabajar en mi oficio: de herrero.
He tenido que ganar los jornales en el campo
así la gente ya no me veía
y yo trabajaba con la hoz.
Pero dentro de todos los males
sé trabajar con dos herramientas
con el martillo y con la hoz
La verdad, no comprendo por qué la gente
cuando me veía por la calle me gritaba: progresista
yo creo que todo eso era fruto de su despiste
Quizás otro en mis circunstancias
ya hubiera cambiado de camiseta
Pero yo, que me encuentro muy a gusto con ella
porque me abriga, la quiero
y rezo para que nunca envejezca.