Benviguda de nou, Nekane

Ahir, després d'una curta absència que m'ha semblat llarguíssima, torne a tenir notícies d'una molt estimada i asturiana amiga.

Així que vull que escolti la cançó que m'ha rondat aquests dies pel cap, que no m'ha deixat en pau ni un moment, cançó que Joan Isaac va dedicar a la companya de Salvador Puig Antich, i que es va convertir en un himne.

Nicky, va per tu, amb tota la meua estima

A Margalida
(Joan Isaac)

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l'ombra fidel
que és nostra tothora.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t'arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.


A MARGALIDA

Te fuiste no sé a dónde
Ni las cimas, ni los pájaros
conocen tus pasos
Volaste sin decir nada
dejándonos sólo
la canción de tu risa.

No sé dónde estás, Margalida,
pero el canto, si te llega,
tómalo como un beso.
Grita el nombre
de tu amante
bandera negra en el corazón.

Y quizá no sabrás
que su cuerpo, a menudo,
nos crece en las venas
al leer su gesto
escrito en las paredes
que lloran la historia.

No sé dónde estás, Margalida,
pero el canto, si te llega,
tómalo como un beso.
Grita el nombre
de tu amante
bandera negra en el corazón.

Y que con esta canción
renazca su grito
por campos, mares y bosques
y que sea su nombre
la sombra fiel
que siempre nos acompaña.

No sé dónde estás, Margalida,
pero el canto, si te llega,
tómalo como un beso.
Grita el nombre
de tu amante
bandera negra en el corazón.