Per què no una amnistia mútua a la Comunidad del País?

Avui he rebut un correu de l'amic Xarbet-Frederic, denunciant que la seua parella Rauxa-Cristina, continua "castigada" a la Comunitat del País.

Ja només hi escric allí, quan el tema afecta no només a amics personals, com és el cas, sino que l'afer presenta característiques que el fan general.

Així que he pujat el bloc que transcric a continuació:

Per què no una amnistia mútua a la Comunitat

I vull que consti que no dic perdó, perquè no crec que els castigats, o al menys molts d'ells tinguessin cap motiu per ser-ho.

Dic mútua amnistia, oblit, per totes dues bandes.

Amb el compromís dels censors de no tornar a fer l'ase tal com han fet, esborrant blocs, i penalitzant indiscriminadament, confonent justos i pecadors, tot creient ser els amos quan no són més que els administradors d'un sistema.

Amb el compromís dels blocaires de no incórrer en desproporcionats atacs personals i personalitzats, respectant unes normes d'educació mínimes i un laisser faire, laisser passer que, de vegades, poques, és cert, trobe a faltar.

Des d'aquí demane que s'aixequi immediatament qualsevol càstig que encara resti per aixecar, i que, un cop fet això, els administradors se n'obliden de la seua tasca de censors, inútil sempre, i ens facin costat en les nostres peticions de millora de la plataforma. Que això sí que resulta important i just i necessari.

Salut

PS. TOT EL MEU RECOLZAMENT A RAUXA-CRISTINA



¿Por qué no una amnistía mutua en esta comunidad?

Y quiero que conste que no digo perdón, porque no creo que los castigados, o al menos muchos de ellos tuviesen ningún motivo para serlo.

Digo mutua amnistía, olvido, por ambas partes.

Con el compromiso de los censores de no volver a hacer el burro como han hecho, borrando blogs, y penalizando indiscriminadamente, confundiendo justos y pecadores, pensando ser los amos cuando no son más que los administradores de un sistema.

Con el compromiso de los blogueros de no incurrir en desproporcionados ataques personales y personalizados, respetando unas normas de educación mínimas y un laisser faire, laisser passer que, a veces, pocas, es cierto, echo en falta.

Desde aquí pido que se levante inmediatamente cualquier castigo que todavía quede por levantar, y que, una vez hecho ésto, los administradores se olviden de su labor de censores, inútil siempre, y nos apoyen en nuestras peticiones de mejora de la plataforma. Que eso sí que es importante y justo y necesario.

Salut

PS TODO MI APOYO A RAUXA-CRISTINA