Abans de res, first of all, que diuen els anglesos, haig de confessar que odie les cadenes, totes, inclús les virtuals.
Però, com desoir a Odisea o a Lola?
Així que començaré per transcriure les regles, tal com m'han arribat
- Enllaçar la persona que ens invita
- Enumerar sis coses, sense importància, que ens facen feliços
- fer constar les regles
- elegir sis persones que puguin continuar la cadena
- avisar-les amb un comentari al seu bloc
Les coses que m'hi fan feliç...
sopar i xerrar (sobretot xerrar) dissabte amb els amics del poble
passejar pel camp o la muntanya
descobrir i compartir noves lectures i llocs
acabar un treball a la meua satisfacció
prendre una copa de vi o cervesa amb els amics
escoltar música
I a qui triaré per continuar aquest joc?
Com diem al meu país, triar és trair. Així que començaré demanant perdó tant als elegits, com als que no figuraran en aquesta restringida llista de sis
Nekane. Pels seus tendres (i eròtics) relats a la seua humida habitació.
Bandama. Una persona que em recorda, per la seua calidesa, l'amic que ja no podré linkar, però que continua present a la meua vida, finger.
Enrique. Pels seus comentaris càustics, però sovint, tant encertats. I els seus consells sobre vins a tastar.
Frederic i Cristina. Els amics menorquins amb qui compartesc tantes afinitats que em sembla conèixer-los de sempre.
J.C. Garcia Fajardo. El professor que m'hagués agradat tenir, i mira que n'he tingut de bons professors!.
Mari, la fada de la comunitat. Des del meu profund escepticisme i ateisme, la meua admiració per la insubornable i ingènua tendresa que traspua i transmet. Si algun cop algú ha estat capaç d'oferir-nos serenitat, placidesa i good vibrations és ella, sense la més mínima discussió.
3 comentaris:
Querido amigo gracias por tus amables palabras,que sólo pueden venir de una gran persona con una gran humanidad de corzaón,con un intelecto que hace uso para el bien de los demás y de los que puedo presumir que es más que un amigo de Comunidad,es alguien del cual se aprende y se valora todo lo bueno que el ser humano tiene y muchos deberían aprender para ser mejores.
Gracias por esta ahí con todos nosotros en general y en particular conmigo.Es un placer leerte y sobre es un placer apreciar tus comentarios.
Gracias de corazón,ya tengo un motivo más para pasar por aquí.
Cuidate.
Aquest joc no és una cadena, és més bé un arbre que va ramificant-se i les seves branques es retorcen. Tots hem rebut més d'una invitació, i alhora hem convidat a gent que ja n'havia rebut d'altres.
Jo ja he fet el meu Meme, i no és tan fàcil com sembla fer-lo de cor.
Salut amic
jajajaja...
Publica un comentari a l'entrada