Radovan Karadzic. Un altre assassí capturat.

Avui m'han alegrat el dia els periòdics, Radovan Karadjic, el "psiquiatra - poeta - assassí" dels Balcans, ha estat capturat.

Ja era hora!

Imagine que alguna cosa voldrà el govern de Sèrbia, per haver permès aquesta captura ara i no abans, però m'importa ben poc. La cosa més important és que aquest sociòpata que tantes i tantes morts, tortures, violacions i sevícies ha impulsat, puga ser empresonat, i condemnat.

Ja sé que això no tornarà pas la vida a les seves víctimes.

Ja sé que el mal causat en nom d'un nacionalisme estatal excloent i exacerbat, basat en la defensa d'unes essències pàtries iugoeslaves que al remat es van evidenciar com allò que realment eren, només sèrbies, i en l'esclavització i anorreament de tots els pobles diferents al serbi que havien format part d'aquesta unió dels eslaus del sur (que això significa Iugoeslàvia) no podrà ser reparat.

Per cert, quant sent alguns "no-nacionalistes" de l'Espanya eterna, amb els seus manifestos, sembrant i alimentant la desconfiança, la rancúnia i l'odi contra els pobles no castellans de la península, llançant proclames en defensa d'unes singularitats que ningú no discuteix, i atacant les particularitats alienes, no puc estar-me de pensar en Milosevic i en Karadzic. Així començaren, i així acabà la seua indivisible nació. Com diu el refrany espanyol: "Quien siembra vientos, recoge tempestades".

Però, deixem-nos d'històries: l'han agafat, l'han tancat, i ara el jutjaran amb totes les garanties processals que ell no va permetre mai per a les seues víctimes, i versemblantment, això espere, el condemnaran.

Haurem d'exigir que no triguen tants anys en capturar Mladic.

Aquests assassins no mereixen la llibertat.

Avui, les notícies m'han alegrat el dia.