Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LXXIV)

Com ens treballa la memòria, com a partir d'una conversa casual, el poeta evoca records aparentment sense cap relació. Tendre.

74

Doctes, raonen i no res acorden,
al teu costat, sobre si és romana
o si és àrab la torre de Paterna,
sobre la seua reconstrucció,

i tu mai no sabràs si era romana
o si seria àrab Lola Pérez,
i vanament –farà vint anys d’açò–
intentes lentament reconstruir

tots els seus béns, un esplendor llunyà,
un cos d’argila socarrada que
se’t trencaria, en un abraç d’aquells,

com una amable i graciosa àmfora,
posem per cas, si et poses delicat,
i agrupes testos com si fossen síl·labes.

74

Doctos, charlan y no acuerdan nada,
a tu lado, sobre si es romana
o si es árabe la torre de Paterna,
sobre su reconstrución,

y tu nunca sabràs si era romana
o acaso árabe Lola Pérez,
y vanamente –hará ya veinte años de ésto–
intentas lentamente reconstruir

todos sus bienes, un resplandor lejano,
un cuerpo de arcilla requemada que
se te rompería, en un abrazo de aquellos,

como una amable y graciosa ánfora,
pongamos por caso, si te pones fino,
y agrupas tiestos como si fueran sílabas.