Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LII)

Torna l'Estellés a parlar-nos d'ell mateix. Escena de mercat, aprofitada per declarar que certes paraules continuen vives al carrer, malgrat l'esforç que alguns intel·lectuals fan per amagar-les.

Declaració de principis d'un poeta que, molt sovint, fou acusat d'emprar paraules massa de poble, poc fines.

52

Compre les turmes, que l’Almela deia
terme en desús, en el vocabulari
que concloïa l’edició de
l’Spill o Libre de les dones, i

el carnisser, alguna volta, et diu,
amb un accent de clandestinitat,
que té les turmes que desitges, i
tu les contemples i les temptes àdhuc,

ben bé mirant-les, sospesant-les, i
trèmul el carnisser conté l’alé,
mentrestant dura l’operació,

sinistres vespres d’un epitalami
monumental, sobre el llit de canonge,
un episodi august i catastròfic.

52

Compro las turmas, que Almela daba
como término en desuso, en el vocabulario
con que concluía la edición del
Spill o Libre de les dones, y

el carnicero, alguna vez, te dice,
con un acento de clandestinidad,
que tiene las turmas que deseas, y
tú las contemplas y las palpas incluso,

mirándolas atentamente, sopesándolas, y
tembloroso el carnicero contiene la respiración,
mientras dura la operación,

siniestras vísperas de un epitalamio
monumental, sobre el lecho de canónigo,
un episodio augusto y catastrófico.