Recordeu l'altíssim orb, el cec de les primeres històries d'aquest llibre?, aquell que traficava amb els quinquis, aquell bon home i compasiu que s'asseia al costat de la mare solitària, aquell malànima que espantava el poble?
Avui, l'Estellés ens el presenta sota una altra faceta. Humana, si més no, molt humana. I no serà l'última.
46
Fèrvidament el saludaven, en
arribar a la casa del raval,
tirant de la cortina com en l’acte
d’inaugurar un monument: cridaven,
cames per l’aire, les xicones; deien
coses que no és decent reproduir;
l’abraçaven, el desabotonaven,
i ell romania, estatuari, docte,
mentre l’anaven despullant, sol·lícites.
N’entraven sempre cinc o sis amb l’orb,
i a l’habitació hi havia festa.
Cruixien llits, cruixien les rialles
de totes elles, mentre celebraven,
tan insensates, corregudes òptimes.
46
Bulliciosamente lo saludaban, cuando
llegaba a la casa del arrabal,
tirando de la cortina como en el acto
de inaugurar un monumento: gritaban,
piernas al aire, las mozas; decían
cosas que no es decente reproducir;
lo abrazaban, lo desabrochaban,
y él permanecía, estatuario, docto,
mientras lo iban desnudando, solícitas.
Entraban siempre cinco o seis con el ciego,
y en la habitación se montaba la fiesta.
Crujían camas, crujían las risas
de todas ellas, mientras celebraban,
insensatas, óptimas corridas.
El despertar del Leviatán
Fa 3 anys
4 comentaris:
Es un torero????????.
BESITOS
Muy bueno, nicky no había pensado.
Yo lo entendía en el otro sentido de corrida
Si es la fiesta q me imagino, es el sueño de muchos hombres!!!.
Si no es lo q me imagino.... perdón.
Besotes
pues si señor , ...estoy de acuerdo con nekane..pero que poquitas veces lo vi escrito de esta forma...genial..
Publica un comentari a l'entrada