Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LV)

Aquest relat que ens porta avui l'Estellés, em fa la impressió que amaga un rerefons no escrit, només insinuat.

Com totes les enyorances, morrinhas, saudades, em deixa el regust del record amagat, però sempre present. D'allò que algun dia va ser i ja no és, però voldríem...

Quina història s'amaga darrere aquesta història?

55

Es va apuntar a la Societat
i cada mes pagà la quota
i li deia tothom el colombaire,
i ell ho acceptava, vergonyós o cast,

amb la temença que ho sabessen tot;
i en tornar de la feina se’n pujava
al colomer, i romania hores
(i algú va dir si anava per mirar

una veïna, d’un escot famós,
que llavaria en una galeria):
com un pilot, com un pastor, mirava

el cel, que li seria mar o prada,
i àvidament, els dies clars, guaitava
per si es veia Mallorca, on fou soldat.

55

Se apuntó a la Sociedad
y cada mes pagó la cuota
y todo el mundo le llamaba el colombaire,
y él lo aceptaba, vergonzoso o casto,

con el temor de que lo supiesen todo;
y al volver del trabajo subía
al palomar, y permanecía durante horas
(y alguien dijo que iba para mirar

a una vecina, de famoso escote,
que lavaba en una galería):
como un piloto, como un pastor, miraba

el cielo, que le sería mar o pradera,
y ávidamente, los días claros, escrutaba
por si se veía Mallorca, donde fue soldado.