Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LVI)

Una prova d'esforç i de capacitat molt particular

56

La van sorprendre, al cap d’una setmana,
en una cova de Les Carolines,
agonitzant, o delirant, damunt
una amerada i cruixidora màrfega,

sota un soldat, i n’esperaven cinc,
els cinc dempeus, enravenats, donant-los
pressa, mentre el fumós gresol, en la
bonyeguda paret, s’exasperava;

i no era cosa de diners: volia
provar –diria– el seu aguant, la seua
capacitat, o rendiment, amb els

soldats del reemplaç de l’any 50,
sense triar-los, i això sí, d’aquells
que es preparaven a jurar bandera.

56

La sorprendieron, después de una semana,
en una cueva de Les Carolines,
agonizando, o delirando, sobre
un empapado y crujidor jergón,

debajo un soldado, otros cinco esperando,
los cinco en pie, helados, dándoles
prisa, mientras el humeante candil, en la
irregular pared, se exasperaba;

y no era por dinero: quería
probar ¬–diría– su aguante, su
capacidad, o rendimiento, con los

soldados del reemplazo del 50,
sin escogerlos, pero eso sí, de los
que se preparaban para jurar bandera.