Records d'infantesa.
El fracàs del pare (doble: la caça, el foc de la llar) davant el xiquet d'onze anys, d'alguna forma passarà a simbolitzar el fracàs de la República.
La memòria no és mai innocent, ni neutral.
57
La xemeneia no tirava; el pare
evocaria aquelles nits de l’horta,
amuntegant, penosament, la llenya
per a la nit famosa de Nadal.
La xemeneia no tirava. El fum
s’amuntegava per tota la casa.
Havia fracassat el pare, com
quan anava a caçar, i no caçava.
La xemeneia no tirava. El pare
havia fracassat, altra vegada,
el 24 de desembre de
l’any 35. Sopàrem qualque cosa,
embolcallats amb mantes. Jo tenia
un prunyó en una orella. Tots callàvem.
57
La chimenea no tiraba; el padre
evocaría aquellas noches en la huerta,
amontonando, penosamente, la leña
para la famosa Nochebuena.
La chimenea no tiraba. El humo
se amontonaba por toda la casa.
Había fracasado padre, como
cuando iba a cazar, y no cazaba.
La chimenea no tiraba. Padre
había fracasado, otra vez,
el 24 de diciembre del
año 35. Cenamos cualquier cosa,
envueltos en mantas. Yo tenía
un sabañón en una oreja. Todos callábamos.
El despertar del Leviatán
Fa 3 anys
1 comentari:
Que época, cuantos sabañones......
BESTOS
Publica un comentari a l'entrada