Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (LXVII)

Negació, ira, negociació, depressió, i, finalment, acceptació.

Precisament ahir, amb l'amic Danny l'escocès, recordava "All that jazz", la gran pel·lícula de Bob Fosse, on per primera vegada vaig sentir, i veure representades aquestes cinc fases vitals anteriors a la mort.

El moribund ha arribat ja a l'últim estadi...

67

Veies la mort, com arribava, pobra,
entre els dacsars familiars, no aquella
mort que tindria la iconografia
docta de gest i de severes teles,

sinó aquella altra, veritablement
indigna, de les malalties, les
injeccions i les pastilles, un
enrenou de culleres i tassetes.

Però ja no podries reclamar
“Aquesta no és la meua mort”. Qui sap
si és aquesta la teua justament?

Dessistiment. Estés al llit, ho acceptes
tot. No saps res. Vinga la mort, aquella,
aquesta, la que siga. Qualsevulla.

67

Veías la muerte, como llegaba, pobre,
entre los maizales familiares, no aquella
muerte que tendría la iconografía
docta de gesto y de severas telas,

sino aquella otra, verdaderamente
indigna, de las enfermedades, las
inyecciones y las pastillas, un
rumor de cucharillas y tacitas.

Pero ya no podrías reclamar
“Esta no es mi muerte”. ¿Quién sabe
si es ésta la tuya precisamente?

Desistimiento. Echado en la cama, lo aceptas
todo. No sabes nada. Venga la muerte, aquella,
ésta, la que sea. Cualquiera.