contadores de visitas
I arribem, per fi, al desenllaç d'aquesta història de la mare abandonada pel fill. Mort solitària a la casa solitària. Descansi en pau.
19
Una amarga tardor de cartes seques,
amuntegades a l’entrada de
la casa, que el vent feia o bé desfeia,
de vegades s’enduia dolçament
i altres vegades les organitzava;
les cartes seques, la tardor, aquell
vent que entraria arravatadament
i es complauria en la cal·ligrafia,
mentre la mare, desvalguda, pobre
ninot amarg, de dos llistons només,
jeia, en altre muntó, al capçal del llit,
morta, amb una estampeta en una mà
i el cap mesquí dins l’orinal, i tot
el cap xopat d’orí, com una Ofèlia.
19
Un amargo otoño de cartas secas,
amontonadas a la entrada de
la casa, montón hecho y deshecho por el viento,
que a veces dulcemente las volaba
y las organizaba otras;
las cartas secas, el otoño, aquel
viento que entraría arrebatadamente
i se complacería en la caligrafía,
mientras la madre, desvalida, pobre
muñeco amargo, de dos listones sólo,
yacía, en un montón, en el cabezal de la cama,
muerta, con una estampita en una mano
y la infeliz cabeza en el orinal, toda
ella empapada de orines, como una Ofelia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada