Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XXXVII)

contadores de visitas


A València sempre ha tingut molta fama la ceràmica de Manises, poble de l'Horta com Burjassot.

37

He vist un plat dels d’obra, de Manises,
d’aquells que canviaven, al meu poble,
per espardenyes velles o per draps,
amb unes pomes i unes peres, i era

millor el plat que un capitell romànic,
amb uns colors, una vivacitat,
amb una carn tendral de novençana,
la matinera gràcia d’octubre,

la incipient tardor, una dolcesa,
jo no sé dir-ho, alguna plenitud,
tot l’orgull de la terra, arrels agrícoles,

i era agradable viure i oblidar-se
dels poetes llatins, i de Cézanne,
i una tristesa encara remotíssima.

37

He visto un plato de loza, de Manises,
de los que cambiaban, en mi pueblo,
por alpargatas viejas o por trapos,
con unas manzanas y unas peras, y era

mejor el plato que un capitel románico,
con unos colores, una viveza,
con una carne tierna de recién casada,
la temprana gracia de octubre,

del incipiente otoño, una dulzura,
no sé cómo expresarlo, con una plenitud,
todo el orgullo de la tierra, de raiz agrícola,

y era agradable vivir y olvidarse
de los poetas latinos, y de Cézanne,
de una tristeza todavía remotísima.