contadores de visitas Aquesta escena m'ha recordat les magnífiques il·lustracions de Robert Seymour per a les novel·les de Dickens
23
Molsa d’aixella o entrecuix pobríssim
enterbolia o ramejava l’aigua
dels quatre grans, en la qual ressonaven
quatre queixals d’algun difunt anònim,
mentre el malalt, amb justa aprensió,
furtivament acostaria el nas
al perolet, parent ric del bací,
per si seria orí la confusió,
aquell malalt del matalàs de borra
que ja tenia fet al llarg del llit
amb el seu cos el cavalló tristíssim,
el tràiler càlid de l’amable fossa,
i per damunt el cobertor florit
com un mantó d’aquells, dits de Manila.
23
Musgo de axila o de pubis pobrísimo
enturbiaba o rameaba el agua
de los cuatro granos, en la que resonaban
cuatro muelas de algún difunto anónimo,
mientras el enfermo, con justa aprensión,
furtivamente acercaría la nariz
al pequeño caldero, pariente rico del bacín,
por si fueran orines confundidos,
aquel enfermo del colchón de borra
que ya había hecho a lo largo de la cama
con su cuerpo el tristísimo surco,
el cálido anticipo de la amable tumba,
Y por encima la florida colcha
como un mantón de aquellos de Manila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada