Projecte Bicicleta. O com solen treballar els informàtics

contadores de visitas


PROJECTE BICICLETA

(punxant en el títol podeu accedir a la versió en espanyol)

Com és possible que un individu absolutament llec en matèria de programari sigui capaç de dirigir un projecte sense que se li vegi el plomall? No s'hauria de fer evident la seua incompetència? No hauria de fracassar el projecte estrepitosament? Tanmateix, aquests individus conserven els seus llocs durant anys (normalment fins a la fallida de l'empresa).

La clau d'aquest misteri està en el projecte bicicleta.

Grosso modo, les fases d'un projecte bicicleta són els següents: Anàlisi de requisits, disseny, implementació, fase de proves, lliurament, revisió. En la fase d'anàlisi de requisits el client informa d’allò que desitja, en la fase de disseny hom dóna forma al producte, en la fase d'implementació s’hi codifica, en la fase de proves es comprova que tot hagi anat bé. Les quatre primeres fases poden semblar les més importants, però en un projecte bicicleta resulten ser del tot prescindibles. Es deixa tot a la fase de revisió (que li sol tocar a un mateix).

En aquestes primeres fases el nostre amic mànager no treballa (recordem que simplement és incapaç), tan sols surt del pas. Fins a la fase de lliurament no hi ha res de què preocupar-se, es tracta de dissimular. Però clar, alguna cosa tangible cal tenir, alguna cosa que poder ensenyar a la directiva en les reunions. D'on ho treu? Simplement baixant-ho d'internet o bé comprant-ho. Diguem que el client necessita un sistema de workflow, accessible per web i que sigui escalable. Doncs bé, hom acut a un cercador i hi introdueix "cheap web-based workflow system java source code download". Hom navega una mica, cerca un producte amb colorit futurista, treu la targeta de crèdit, et voilà. El projecte bicicleta ja té forma.

A continuació el nostre amic mànager designa un equip de desenvolupament per a les fases dos, tres, i quatre. L'experiència li ha ensenyat que per a projectes bicicleta s'han d'escollir desenvolupadors com més feixucs millor, perquè no se n’adonin (aquí se segueix el principi del "vestit de l'emperador") del pastís.
Podem començar a sospitar que a la taula del costat estan cuinant un projecte bicicleta quan l'equip de feixuc-desenvolupament juga al 69 professional. S'intercanvien comentaris-perla molt pomposos, tals com "els canals d'intercanvi d'informació són molt nets", "el factor usabilitat és determinant en el disseny dels javabeans, ja he incrementat el nombre de paràmetres del constructor, t'envio el punt class per correu", o "aquest JSP té tres mil línies perquè he aplicat un patró FACADE d'accés concentrat".

Dos mesos després arribem a la fase de proves. Òbviament el producte és una merda. Però les proves corren a càrrec del mateix equip, i els nens d'un mai no són lletjos. Així que amb el cap ben alt, es prepara un zip, un manual d'instal·lació, i lliura-ho tu, Carlitos, que a mi m’agafa el riure. Estat del projecte? Lliurat. Divendres nit. Sopar de projecte. Aplaudiments, rialles, més 69. Dilluns arribaran les sorpreses.

Il·lustrem la fase de revisió amb un exemple gràfic:

El projecte porsche

Arriba dilluns i hom obre el correu. Subject: "Incidències en el projecte Porsche". Et requereixen "un parell de dies" per "donar una mà" amb "uns bugs". Reunió dins de quinze minuts.

Entres al despatx. Allà hi és el nostre amic mànager. T'explica la història: el projecte Porsche és un dels més capdavanters de l'empresa (hom sospita que és capdavanter a null). S'han aplicat noves tècniques de disseny i implementació i s'ha aconseguit lliurar un producte perfectament concorde als requisits del client: un porsche descapotable, segur, lleuger, veloç, de baix consum i de baix cost. S'ha fet ràpid i bé. Un èxit. En la fase de revisió han sorgit unes petites incidències que cal revisar.

Bé. Veurem la meravella. Entrem a l'hangar del projecte porsche, i allà hi ha la criatura: una bicicleta. De passeig. Sense canvi de pinyó ni res. Porta un adhesiu darrere del sellí amb el logo de l'empresa i la paraula "PORSCHE". A la cistella va un certificat d'AENOR. Aquí hom normalment s'enfurisma i comença a cridar que vol anar a parlar amb el director, els socis fundadors, els clients, els accionistes, el papa de Roma. Hom vol veure algú penjat a la plaça pública.

El que succeeix tot seguit és que a un el porten en un despatx de recursos humans i li apliquen de nou el mètode combinat "Ludovico/Habitació 101". La xavala de RRHH, que se sol dir Maika o Ivon i va vestida amb aquest vestit de pantaló negre i talons estil dona corporativa amb màster en direcció d'empreses, ens interroga amb veu de Valium 500:

[Ivon] Señor Fuckowski, quines són les seves queixes respecte al projecte porsche?

[jo] ¿ ¡ PERÒ QUIN PORSCHE!??

[Ivon] El projecte porsche, un dels mes punters en...

[jo] ¡ Que sí, que sí, que em sé la pel·lícula!! ¡ Però és que "això" és una bicicleta, i se suposa que he de convertir-la en un porsche en dos dies, i m'han donat un tornavís i un pot de pintura!!

[Ivon] Señor Fuckowski, és cert que el porsche presenta algunes incidències, però..

[jo] ¡ BICICLETA!! ¡ BICICLETA!!

[Ivon] Señor Fuckowski, està passant una crisi personal? Hi ha d'haver una raó per a la seva actitud negativa sobre el porsche.

[jo] No. Estic perfectament. O ho estava, fins que vaig veure la bicicleta.

[Ivon] Habitació 101, senyor Fuckowski.

Habitació 101. Cadira amb corretges. Camisa de forces. Logos de la corporació. Certificacions de qualitat. Projector XGA. Pantalla panoràmica que mostra una enorme bicicleta de passeig. Allà ens espera el director de l'empresa.

[director] Señor Fuckowski, descrigui vostè aquest porsche.

M'estalviaré els detalls de la tortura, però implica dissertacions de l'actitud positiva, la creença en la visió de l'empresa, l'automotivació, la lletra petita del contracte. En definitiva, que si no veus el porsche te’n vas al carrer.
Després del dinar hom ha quedat ja perfectament motivat, i assisteix a una conference call entre l'empresa, representada pel mànager, i el client, representat per un consultor amb vestit negre i corbata cridanera, contractat ahir, que cobra 100euros l'hora mes dietes, i al qual no li interessa dir "introduiu-vos la bicicleta per on us càpiga" i cobrar 25 euros per quinze minuts.

[consultor] Bé, aclarirem les incidències respecte al porsche. El primer que hem notat és que li falten dues rodes.

[mànager] Sí, hem optat pel disseny minimalista que va amb la nostra visió d'empresa: "pràctic, funcional, òptim".

[consultor] Ja ho veig. Però un porsche amb dues rodes no casa amb el nostre model de negoci. El necessitem de quatre rodes.

[mànager] Crec que podrem refactoritzar el porsche i fer un clon per afegir dues rodes extres, cert? -em mira a mi

[jo] ¡ Sí, hahaha!! ¡ Tirat!! Dóna'm una hora.

[consultor] Perfecte. Bé, la segona incidència. No trobem la capota.[mànager] Sí. El volies descapotable, no?. Doncs hem simplificat molt la usabilitat retirant la capota.

[consultor] Bé, però no solament la volem treure, també la volem posar.
[mànager] Ah. Això no està especificat en els requisits inicials, així que ho considerarem funcionalitat extra i ho cobrarem separadament. Quin impacte té aquest nou requeriment en el sistema? -em torna a mirar.

[jo] Afortunadament les interfícies estan molt netes, així que podrem modificar la capa externa sense impacte en el kernel, hahaha.

[consultor] Perfecte. Una altra qüestió, on són el contacte i la clau? Qualsevol podria robar-nos el porsche.

[mànager] Hem optat pel model multiusuari per a la implementació inicial, però podem afegir un mòdul de seguretat al sistema, no?

[jo] ¡ Siiii!! Precisament tinc aquí un mòdul d'encriptació SSL per a porsche!

[consultor] Brillant. Només dues incidències més. Es requereix massa esforç a l'usuari per completar tasques amb el sistema. Podríeu canviar els pedals per un motor?

[mànager] En principi volíem donar la màxima llibertat d'acció a l'usuari, per la qual cosa hem optat per un model de client pesat.

[consultor] Bé, però considerem excessiva la quantitat de treball que es deixa a càrrec de l'usuari.

[mànager] Podem arribar a un compromís raonable entre la llibertat de l'usuari i l'automatització de processos, no és cert?

[jo] Indubtablement. Substituirem el motor de gir assistit a pedals per un de compatible assistit per pistons. Potser requereixi afegir un mòdul d'emmagatzemament extern per a combustible, però sempre el podríem posar a la cistella, hahaha.

[consultor] Estic amb tu al cent per cent. L'última: el sistema no ha superat les proves de rendiment. En els requisits consta que el sistema ha d'assolir els dos-cents per hora.

[mànager] El rendiment sempre pot variar depenent de la plataforma. Les especificacions d'aquest sistema són "carretera de gel amb un 70% de pendent descendent".

[consultor] Bé, verificaré quina plataforma estem utilitzant en explotació. Però crec que necessitarem més velocitat.

[mànager] Sempre podrem afinar el kernel, no és cert?

[jo] Tan cert com que em dic Fuckowski.

[consultor] Molt bé, cavallers. Ha estat un plaer.

Tres del matí. Uns termos de cafè. Una galleda de pintura, un tornavís. I una bici... un porsche.