contadores de visitas
I acabada la série d'escenes de la mare, Estellés ens ofereix ara una boda de poble.
Reconec que les coses han canviat una mica (no gaire) des d'aleshores, sobretot perquè les animalades que retrata ja no es fan al carrer.
Però mirant-ho bé, al cap i a la fi, no es tracta més que dels rituals de fertilitat, bròfecs per a la nostra mentalitat, que ja els romans van adoptar d'altres civilitzacions més antigues.
Fellini pur, em recorda Amarcord...
20
Toni es tornà a casar, i li varen fer festa.
Desgracià la pluja les banderes
de bragues, i condons com a cimera;
però la gent argumentava amb canyes
amb dos cebes i un rave, o safanòria,
en el millor dels casos, i un parell
de banyes en bon ús, figues de pala,
monumentalitzats els rots i els pets,
aixelles pobres, d’una agror suada.
Un paper de fumar en un extrem
d’un canó, feien músiques obscenes,
bufaven fort, amb tot el cos i l’ànima.
Fet el silenci, s’esgarrava un sac
i hi havia un gemec de virgo apòcrif.
Els maricons del poble eren feliços.
20
Toni se volvió a casar, y le hicieron una fiesta.
Desgració la lluvia las banderas
hechas de bragas, y condones como cimera;
pero la gente enarbolaba cañas
con dos cebollas y un rábano o una zanahoria
en el mejor de los casos, y un par
de cuernos en buen uso, higos chumbos,
monumentalizados los eructos y los pedos,
sobacos pobres, de acidez sudorosa.
Un papel de fumar en el extremo
de un canuto, lanzaba músicas obscenas,
soplaban fuerte, con todo el cuerpo y alma.
Hecho el silencio, se desgarraba un saco
y alguien lanzaba un gemido de virgo apócrifo.
Los maricones del pueblo estaban felices.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada