contadores de visitas
Continua la història de la mare.
Mare exemplar, declara públicament el mestre. I la mare, orgullosa i dolguda, que ha perdut el fill i ara resta solitària i sola, a casa.
Recorde una cançó de Raimon "Al meu país, la pluja" on diu
"No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua."
14
Et felicita, doctament, el mestre
pel fill que tens, el posa com exemple,
t’emociona, i desvalgudament
amb un extrem del davantal et torques
els ulls, coents de tantes, tantes llàgrimes.
No comprens res. El mestre amolla doctes,
incomprensibles borumballes. Ets
l’exemple viu del sacrifici, diu:
mares com tu se’n necessiten moltes,
si és que es vol que la pàtria prospere.
Amb odi el mires de vegades: ell
és el culpable. O el record del fill
tot ho endolceix o bé ho esglaia. Menges
arròs amb bledes i una ceba crua.
14
Te felicita, doctamente, el maestro
por el hijo que tienes, lo pone como ejemplo,
te emociona, y desvalidamente
con un extremo del delantal te secas
los ojos, escocidos de tantas, tantas lágrimas.
Nada comprendes. El maestro larga doctas,
incomprensibles parrafadas. Eres
el vivo ejemplo del sacrificio, dice:
Madres como tú se necesitan muchas,
si es que queremos que la patria prospere.
Con odio lo miras a veces: él
es el culpable. O el recuerdo del hijo
todo lo endulza o bien lo espanta. Comes
arroz con acelgas y una cebolla cruda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada