Adéu cordaes, adéu. Una directiva de la UE

Llegesc avui al Levante, una notícia que em deixa relativament trist. Una directiva de la UE prohibirà, en el termini de dos anys, aquells artificis de pirotècnia (coets borratxos o carretilles) que puguen moure's erràticament i imprevisiblement.

Bé. Algun dia havia d'arribar. Però sent de tot cor que una directiva així arribi abans que la necessària prohibició de matar uns magnífics animals, com són els toros, públicament en una plaça, sota l'empara d'una denominació com "Fiesta Nacional"

Que la cordà és una festa una mica salvatge i medieval i perillosa per als participants, no ho pose gens en dubte. Que per la seua naturalesa cal que siga sotmesa a estrictes controls, em sembla evident. Però, d'aquí a establir la seua prohibició...!

Per aquells que desconeixeu com podem, els valencians, ser d'animals, intentaré descriure-vos una cordà típica del meu poble, tal com la recorde de quan jo era un adolescent.

En festes del poble, (les fem a principis d'agost) i una vegada acabat el ball, o l'espectacle que l'haja substituït, es dona l'avís per l'inici de la cordà.

En un tros acotat de carrer (posem per cas, Carrer Sant Sebastià des del carrer de l'església fins el jardí) hi ha posada una corda (d'aquí el nom) en diagonal a una alçada d'aproximadament dos metres. Aquesta corda serveix de raïl o via per una plataforma (bou o carretilla) que sol portar mitja dotzena de coets "borratxos", connectats tots ells a una metxa i que incorpora un cordill per a què un dels festers l'arrastre de banda a banda del carrer.

Aquests coets tenen una particularitat, són de vàries eixides (com les fases dels coets espacials) i no tenen canya que els guie.

Comença l'espectacle. S'encén la metxa i una persona arrastra el bou. Els coets, s'encenen i cauen a terra, sortint disparats sense direcció certa. Quan acaba l'eixida (la fase), és el moment d'agafar-los de terra i jugar una mica amb ells tot deixant-los en la direcció que més ens convinga, normalment cap on es troba acumulada la gent que jugarà també a esquivar-los i tornar-nos-els. Cal comptar les eixides ja que a l'última de totes el coet explota (rebenta) i si el tenies a la mà, et podria causar greus ferides.

I així fins que s'acaben els bous que els festers han comprat per la cordà oficial.

En acabada aquesta, n'hi ha un periodo de treva, (mitja horeta) per a què la gent que no vol continuar, se'n puga anar sense perill cap a casa (qui no vulga pols que no vaja a l'era, sol dir el municipal) i aleshores començava la cordà no oficial, sense acotació de carrers.

Aquí els coets són (eren) els què cadascú havia comprat pel seu compte. L'àmbit, tot el poble, fins a la matinada.

Ja ho sé com sona de salvatge aquesta festa. Ja ho sé que fan bé en prohibir-la, tant per l'evident perill (sempre hi han accidents) com pel soroll que no deixava dormir en pau la gent. Però permeteu-me que la pèrdua d'aquesta festa em dolga, ni que siga una mica.

I continue i continuaré dient que, malgrat tot, és molt més civilitzada que els toros, però que mou molts menys interessos i diners. Aquesta és la seua culpa.

Adéu, cordaes, adéu.