contadores de visitas
Una altra escena tendrament neorealista, Fellini?, Dino Risi? Berlanga?,
estampa absolutament real quan encara no s'estilaven els tanatoris, i la vetla es feia a la pròpia casa.
24
Atarantada per la mort, dirien,
del seu marit, que l’estimava tant,
mentre prenia el poliol, la til·la,
feia els elogis, la necrologia,
aventurant-se en els detalls aquells
que l’enaltien, entre les veïnes,
tan sol·lícites totes, cadascuna
amb una tassa i una cullereta,
i arribà el clero amb tots els gori-goris,
tancaren el taüt, i quan el treien,
ella, mocant-se o gemegant, encara
li diria al difunt, home de bé,
que mai no s’apuntà a cap de partit:
Vicent, coneixement amb la beguda!...
24
Aturdida por la muerte, dirían,
de su marido, a quien tanto amaba,
mientras tomaba el poleo, la tila,
hacía los elogios, la necrología,
aventurándose en aquellos detalles
que lo ensalzaran, entre las vecinas,
tan solícitas todas, cada una
con una taza y una cucharilla,
y llegó el clero con sus gori-goris,
cerraron el ataud, y cuando lo sacaban,
ella, limpiándose los mocos y gimiendo, aún
le diría al difunto, hombre bueno,
que jamás se apuntó a ningún partido:
Vicent, ojo con la bebida!...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada