contadores de visitas
Ahir a la tarda, a través d'uns comentaris en un bloc dels que solc visitar a sovint, vaig arribar en un altre què, pel títol, parlava sobre un tema "Air Berlin" sobre el què jo havia fet els meus comentaris, al matí.
Al mencionat bloc, que per cert presentava a la part dreta un enllaç a UPyD, cosa que em sembla perfecta, mostrava la carta que alguns catalanoparlants havien enviat a Air Berlin protestant per l'editorial, la modificava d'una forma que supose que l'autor considerarà intel·ligent, la traduïa a l'alemany, i demanava que fos enviada per la major quantita de gent possible a Air Berlin, amb la confessada fi de contrarestar l'original.
No me'n vaig poder estar d'afegir un comentari deplorant que l'autor i molts dels que havien comentat al seu post, consideressin que la millor forma de defendre el castellà (o espanyol que és com ells li diuen) és atacar qualsevol utilització del català (o qualssevulla idioma dels què molts d'ells pensen dialectes)
Personalment sóc bilingüe, o al menys m'hi aproxime moltíssim. Admire el castellà (o espanyol, si voleu) i el practique sempre que puc. I si en algun lloc es troba amenaçat, (Puerto Rico, sud d'EEUU, Guinea, on siga) sempre tindran la meua signatura aquells que me la demanen. Però a Espanya, precissament a Espanya... dubte molt que estiga ni molt menys en perill d'extinció, ni amenaçat, ni tan sols una mica tocat, ni una mala micona.
Ho sent, no tornaré a visitar aquell bloc, ni per saber si han respectat el meu (respectuós, no ho dubteu) comentari, o l'han esborrat.
Però em deixen tan trist, tan desmoralitzat, aquestes actituds, per una altra banda tan usuals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada