contadores de visitas
Ha mort el metge. Una altra escena surrealista.
Em recorda els clàssics acudits de casino de poble. Però també una escena de Buñuel, o un cartell de Renau.
36
D’un en un se n’isqueren els difunts,
calladament, entre les tombes gràvides,
i es concentraren a la porta del
cementeri, amagant-se entre els xiprers,
i circulaven entre els morts consignes,
subversives consignes ben xifrades,
mentre esperaven l’arribada de
l’enterrament del metge. Però el metge,
dins el taüt, es va apercebre, amb pànic,
de la proximitat del cementeri
i la subversió d’aquells clients,
i amb els peus i amb els punys trencà la tapa
i se n’anà corrents entre les vinyes,
i no parà fins arribar a Nàquera.
36
De uno en uno salieron los difuntos,
calladamente, entre las tumbas grávidas,
y se concentraron a la puerta del
cementerio, escondiéndose entre los cipreses,
y circulaban consignas entre los muertos,
subservivas consignas bien cifradas,
mientras esperaban la llegada del
entierro del médico. Pero el médico,
en su ataud, se apercibió, con pánico,
de la proximidad del cementerio
y de la subversión de sus clientes,
y con los pies y los puños rompió la tapa
y se marchó corriendo entre viñedos,
y no paró hasta llegar a Nàquera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada