contadores de visitas
Aquesta nit, coca de Sant Joan, i cava.
Dedicat a Mari, perquè s'oblidi d'aquells que no mereixen la pena. De La nit de Sant Joan, per Dagoll Dagom i Sisa
Festa, Màgia i Feliç Solstici.
El despertar del Leviatán
Fa 3 anys
3 comentaris:
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l'hivern es retira.
Si arribés l'amor, mai més moriria.
Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l'amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l'any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d'herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol. (Bis)
Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis)
La nit de Sant Joan és nit d'alegria.
Estrellat de flors, l'estiu ens arriba
de mans d'un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.
Follet de la nit, rei de l'enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans i faig que s'odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)
Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l'ungla d'un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l'estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?
-Sóc immortal.
Si mireu les flames... (4 vegades)
Els indis tenen coca allà al Perú.
Els ianquis coca-cola refrescant.
Els catalans la coca de llardons
i l'estupenda coca de Sant Joan.
No us penseu pas que això és una bicoca,
voler anar de «verbena» i ser una coca.
El personal se'm vol endur a la boca.
Del més espavilat al més tanoca.
Deu ser la confitura que els provoca.
Només sortir al carrer tothom s'hi aboca.
M'han dit que aquest destí és el que em pertoca,
però a mi, de gràcia, no me'n fa ni gota.
Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca.
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.
S'haurà de fer passar per una oca.
Si no se'm menjaran aquestes «locas».
O disfressar-se de foca
-sols pensar-ho em fa patxoca-.
Oh, la coca de Sant Joan
és, de totes les coques, la més elegant.
Ens és igual si n'hi ha molta o poca
perquè ens agrades més que la tapioca.
Ja et pots ben amagar sota una roca,
i si t'atrapem et mengem tota.
Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca.
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.
M'hauré de fer passar per una oca.
Si no se't menjaran aquestes «locas».
O disfressar-me de foca
-sols pensar-ho em fa patxoca-.
Oh, la coca de Sant Joan
és, de totes les coques, la més elegant.
Sóc, de totes, la més elegant.
És la coca de Sant Joan.
Uy me he puesto melancólica,
gracias...
BESITOS
Publica un comentari a l'entrada