Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XXV)

contadores de visitas


A València, als pobles de València, als valencians en general ens agrada la música.

25

El que fou tabaler i ara agranava,
amb la granera d’excessiva palma,
tots els carrers amb clara displicència,
taral·lejava mentre treballava

fragments famosos de sarsueles òptimes
que li acudien a la ment i als llavis
amb signes tals com d’inspiració;
i de vegades, mentre li acudia

o li creixia el vell record d’un altre,
improvisava redoblets amables,
amb la granera colpejant el sòl,

i era aleshores genuí i indígena,
i s’esperava, entre uns alfalsos, rèptil,
una dolçaina sinuosa, indòmita.

25

Quien fue tamborilero y ahora barría,
con la escoba de excesiva palma,
las calles con clara displicencia,
tarareaba mientras trabajaba

fragmentos conocidos de óptimas zarzuelas
que le acudían a la mente y a los labios
con signos tales como de inspiración;
y a veces, mientras le llegaba

o le crecía el viejo recuerdo de otro,
improvisaba redobles amables,
con la escoba golpeando el suelo,

y era entonces genuino e indígena,
y esperaba, entre campos de alfalfa, reptil,
una dulzaina sinuosa, indómita.