contadores de visitas
Avui Estellés ens introdueix, ens presenta, un nou personatge d'aquesta petita comèdia humana centrada al seu mític (o potser real?) poble de Burjassot.
No tot és el que sembla.
Però no voldria avançar-me a la lectura. Ja ho anireu descobrint en els pròxims poemes.
28
El bisbe boig per als infants tenia
tendres paraules, albercocs, medalles;
furtivament els les donava: sempre
mirava a l’un costat i l’altre amb un
recel, un pànic infantil. A voltes
s’agenollava i ajuntant les mans,
demanava, plorant, un gran perdó,
un perdó universal: cloïa els ulls
i s’adormia en l’hort, sobre la terra,
alenant amb fatiga, entre gemecs.
Dolça la veu i dolça la mirada,
mirava, com l’infant que han castigat,
els infants que jugaven al carrer.
Els coneixia tots pel seu malnom.
28
El obispo loco tenía para los niños
tiernas palabras, albaricoques, medallas;
furtivamente se las daba: siempre
miraba a un lado y otro con un
recelo, un pánico infantil. A veces
se arrodillaba y juntando las manos,
pedía, llorando, un gran perdón,
un perdón universal: cerraba los ojos
y se dormía en el huerto, sobre la tierra,
jadeando con fatiga, entre gemidos.
Dulce la voz y dulce la mirada,
contemplaba, como un niño al que han castigado
los niños que jugaban en la calle.
Los conocía a todos por su mote.
1 comentari:
Bien dosssssssssss, sabes en mi étapa infantil, sabes que mi padre no hiba a la iglesía, pero nos mandaba a los seis hermanos todos los Domingos.
Este relato, me recuerda, que Don Eladio el parroco de la iglesía sorteaba regalos.....
Preciso.
BESITOS
Publica un comentari a l'entrada