Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XXXV)

contadores de visitas

Aquesta escena del notari, qui no ha conegut un notari així, com del segle XVIII? em recorda Buñuel.

35

Duia el notari les ulleres a la
punta del nas; tenia els ulls pobrius,
els ulls pobrius i flàccides les galtes,
brutes les dents de nicotina, i fètides.

Sempre escoltava amb cansament, com si
l’haguessen fet, per un banal assumpte,
eixir del nínxol quan, per fi, ja havia
aconseguit de conformar el cos,

amb els difunts de dalt i els dels costats
dormint després l’habitual orgia,
les parelles que s’intercanviaven

les canelles, els ossos més dilectes
en una bacanal que ressonava
com una fosca partida de dòmino.

35

Llevaba el notario las gafas en la
punta de la nariz; tenía los ojos pobrecitos,
los ojos pobrecitos y flácidas las mejillas,
sucios los dientes de nicotina, y fétidos.

Siempre escuchaba con cansancio, como si
lo hubieran hecho, para un asunto banal,
salir del nicho cuando, por fin, ya había
conseguido acoplar el cuerpo,

con los difuntos de arriba y los de los lados
durmiendo tras la habitual orgía,
las parejas que se intercambiaban

las canillas, los huesos más dilectos
en una bacanal que resonaba
como una oscura partida de dominó.