Vicent Andrés Estellés. El gran foc dels garbons (XXXIX)

Algú recorda el Palmar de Troya?

La història que avui ens presenta Estellés, és del mateix estil.

Els xiquets juguen a, fan teatre. I els majors? què fan els majors?

La beata d'aquesta història donarà joc en uns quants poemes posteriors. Sobretot enfrontada al mariner i la seua dona, però no adelantem notícies...

39

Va barallar-se amb el senyor rector
que arribaria propugnant certs canvis
i retallant-los les preponderàncies
que abans tindrien les beates hòrrides,

en benefici, al capdavall, del culte,
i ja no va tornar a anar a missa,
a la missa que feia aquell rector,
i que era, al poble, l’única que es feia,

perquè ella es feia ja la seua missa:
treia una taula de sa casa a la
plaça i un llibre qualsevol, que obria

i tancava al seu temps, oficiant
i dient a ningú, però en llatí
condescendent: “podeu anar en pau”.

39

Se peleó con el señor rector
que llegó propugnando ciertos cambios
y recortándoles las prerrogativas
que antes disfrutaban las horrorosas beatas,

en beneficio, al final, del culto,
y no volvió ya a ir a misa,
a la misa que hacía aquel rector,
y que, en el pueblo, era la única que había,

porque ella se hacía ya su propia misa:
sacaba una mesa de su casa a la
plaza y un libro cualquiera, que abría

y cerraba a sus tiempos, oficiando
y diciéndole a nadie, pero en latín
condescendiente: “podéis ir en paz”.